LA CATEDRAL DE BARCELONA

Ahir vaig anar a la Catedral a cantar amb la coral. Us tinc que dir que fou una experiència molt gratificant, nomes al entrar i veure la grandiositat del lloc ja veus que allí res no pot anar malament, que tot anirà bé, i que les cançons que cantaren seran escoltades amb silenci i admiració. En fi un gran dia pels que som cantaires. Ara us faré cinc cèntims d’història.

La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estilneogòtic, no obstant això, és molt més moderna (segle XIX). L'edifici és Bé d'Interés Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric Artístic Nacional.

La catedral està dedicada a la Santa Creu, la seva advocació principal, i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, una jove verge que, d'acord amb la tradició cristiana, va sofrir el martiri durant l'època romana. La dedicació del temple a la Santa Creu, molt poc habitual, és una de les més antigues del món cristià i probablement es remunta a mitjan segle VII. La dedicació a Santa Eulàlia es coneix des del 877, quan el bisbe Frodoí va localitzar les restes de la santa i les va traslladar solemnement a la catedral.
Maria Roser Guiñón de Competic1-matí