EL BUTA ESTA DE MODA NO ME EXTRAÑA, ASI CUALQUIERA

https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7717171321968572258#editor/src=dashboardttps://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7717171321968572258#editor/target=post;postID=1841788250398433661

• Tan bon punt en Manel va tenir la càrrega repartida i ben lligada, va fer un darrer cop d’ull, examinar, en el seu conjunt, tota per aquella baluerna. El traginer no se’n refiava i tenia por que, en un sotrac imprevist, pogués bolcar el carro i perdés alguna peça pel camí. Quan li va semblar tot enllestit, un xiscle del fuet va do-nar l’ordre de partida a l'animal, que ja coneixia de memòria aquell trajecte i el trasbals. En Manel de tant en tant li feia confiança i es permetia la llicèn-cia d’aclucar els ulls per fer una becaina. Aquell dia però, no era el més indicat per distreure’s ni una mica, la càrrega era molt pesant i el terra, mullat i relliscós. Manel lo traginer era un individu corpulent i rabassut que no refu-sava mai un got de vi. Era noble i agraït, simpàtic i rialler amb la canalla, a la que solia passejar quan el carro anava buit. Sempre anava l’home despitralatexces-sives i una boina decantada que amb sacsons a les mànigues, li queia de costat. L’armilla de vellut, que li venia justa, i la faixa de xeviot, amb quatre voltes als ronyons li donaven un aspecte singular, sense oblidar la cigar-reta, que sempre duia descan-sant en una orella, abans que el paper se li desfés per la butxaca. Era amic dels ressopons inter-minables amb aquelles calde-rades que es cruspia en ribells de recapte amb botifarra. Mentre, en una civadera, les besties fruïen de safranòries i xirivies, unes llepolies com a premi pel treball que els esperava. Treballaven en equip; en Manel coneixia l'animal des que era un poltre i l’havia ensinistrat en les arts del transport per les sen-deres. El gos també l’havia recollit quan només era un cadell i l’havia incorporat com a vigilant a l’empresa familiar. Estaven per-fectament sincronitzats, es repar-tien les feines i competències, i el seu treball era apreciat i reco-negut com el més seriós i puntual de la comarca. En Manel sempre anava atra-fegat, remenant amunt i avall botes i bocois i algun armari com si fos un matalot. Avui tibava ell davant, ajudant l'animal. El cos-ter era molt pronunciat i comen- çava a plantar-los cara, i en Manel no podia anar amb ro-manços quan les coses no rut-llaven. Els llampecs obrien pas a l'aigua i la pluja esvalotada remu-llava les llambordes. L’animal esbafegava amb el carro esbiai-xat. Les ferradures lliscaven per l'empedrat mentre el traginer empenyia com podia, renegant i a fuetades, el llenguatge comer-cial. El gos no sabia a qui fer cas i s’esmunyia sota el carro ganyo-lant. Enmig del xàfec, el traginer desesperat i ple de ràbia, amarat per l’aigua i la suor, escanyat pel mocador que duia al coll i que no el deixava respirar, demanava a fuetades Déu i ajut al cel. Ningú no el va escoltar. El traginer mirava el cel i, ple d’ira, proferia crits que feien es-garrifar. Fidel a la nissaga, rene-gava del Senyor; fins i tot, li feia botifarra, mentre l’aigua continua-va en un diluvi de disbauxa. Anomenava Tots el Sants, els repassava d’un en un, aquella colla de galifardeus que el treien de polleguera, que no l’ajudaven quan més els necessitava. Els coneixia a tos plegats, i els al·lu-dits, no sabien on ficar-se quan el traginer els assenyalava amb el dit d’un puny tancat i els cridava pel seu nom. çava a plantar-los cara, i en Manel no podia anar amb ro-manços quan les coses no rut-llaven. Els llampecs obrien pas a l'aigua i la pluja esvalotada remu-llava les llambordes. L’animal esbafegava amb el carro esbiai-xat. Les ferradures lliscaven per l'empedrat mentre el traginer empenyia com podia, renegant i a fuetades, el llenguatge comer-cial. El gos no sabia a qui fer cas i s’esmunyia sota el carro ganyo-lant. Enmig del xàfec, el traginer desesperat i ple de ràbia, amarat per l’aigua i la suor, escanyat pel mocador que duia al coll i que no el deixava respirar, demanava a fuetades Déu i ajut al cel. Ningú no el va escoltar. El traginer mirava el cel i, ple d’ira, proferia crits que feien es-garrifar. Fidel a la nissaga, rene-gava del Senyor; fins i tot, li feia botifarra, mentre l’aigua continua-va en un diluvi de disbauxa. Anomenava Tots el Sants, els repassava d’un en un, aquella colla de galifardeus que el treien de polleguera, que no l’ajudaven quan més els necessitava. Els coneixia a tos plegats, i els al·lu-dits, no sabien on ficar-se quan el traginer els assenyalava amb el dit d’un puny tancat i els cridava pel seu nom. arronsar-se, emparant-se En Manel continuava l’atac, sen-se en el fuet, desafiant els trons i la música dels àngels. Allà plantat, mirant de fit a fit, les incle-mències, les corts celestials i queixant-se del seu fill a na Maria. La pluja intimidada, va anar bai-xant els fums, afluixant d’inten-sitat, un pèl molesta per les males maneres i el tarannà gro-ller del traginer mal educat. En Manel, encès per dintre i xop per fora, estava a punt de re-nunciar, decebut d’aquella cama-rilla de dropos i arrogants. Havia tret els colors a unes divinitats escridassades que s’a-naven amagant i fent el ronsa, indiferents als sofriments dels animals i a l’avalot d’aquells mor-tals desventurats. I en un revolt, l’estrafolària comitiva, movent un sagramental, es va esvair just quan la pluja semblava que tornava a revifar.

EL ENIGMA DALÍ-LORCA (Gloria Colina)

¿OS GUSTARÍA CONOCER COMO FUE LA INCIERTA, PERO FASCINANTE RELACIÓN DE ESTA PAREJA (PINTOR-POETA)?

Pues acaba de salir un libro que intenta aclarar algo la relación entre estos dos artistas. Recoge cartas que intercambiaron entre los años 1925-1936.
Ahora por iniciativa del periodista Víctor Fernández, ( responsable de la edición e HIJO DE UNA COMPAÑERA DE NUESTRO CURSO DE COMPETIC I ) que ha reunido las cartas y ha añadido material inédito podemos aclarar un poco más esa enigmática relación homoerótica si es que de verdad existió.
El libro es QUERIDO SALVADOR, QUERIDO LORQUITO (Elba)

GLOCOVA                                                                     

treball examen

Aquestes muntanyes son del treball de examen.Ha estat molt laborios, sort de la profe per qué si no  m'hagues ajudat no hauria pogut sortir-me'n sóla.